DOCUMENT DE TREBALL – 4. Els llocs urbans a la València musulmana: el cas de Borriana. Sobre un text de PIERRE GUICHARD.
Llig el text.
Un bon exemple de la dificultat d’aprehendre la consistència urbana dels centres secundaris el trobem en el cas de Borriana que és, als ulls d'al-Idrisi, una «ciutat important (madina galila), ben poblada, abundant en recursos, rodejada d’arbres i de vinyes i construïda en una plana a tres milles de la mar que l’envolta». També ens podem fer una idea de la importància real de Borriana per les dimensions que revela el seu recinte medieval quasi circular, el plànol del qual es remunta a l’època musulmana, així com per la modèstia del rastre que aquest llogarret ha deixat a les fonts anteriors a la conquista cristiana. Aquest no correspon més que a una superfície habitada d’unes tres hectàrees, aparentment sense ravals extramurs, cosa que no li donaria una població més enllà del miler d’habitants si s’adopta el mode de càlcul, aparentment raonable, que ha proposat Torres Balbás per a l’avaluació de la demografia de les ciutats andaluses. A la Takmila del valencià del segle XIII Ibn al-Abbar, que és el més important diccionari biogràfic andalús i el més abundant en indicacions sobre els savis de la regió valenciana, Borriana només és citada dues vegades, cosa que la col·loca a l’últim rang de les localitats que els geògrafs designen com a «ciutats».
(...)
Si al-Idrisi i les altres rares fonts àrabs que evoquen Borriana en fan, tanmateix, una «ciutat», és sense dubte a causa de les funcions que duia a terme aquest menut centre, el més septentrional de la zona valenciana. Si es fa cas de la geografia d'al-Razi, es tractaria ja d’un cap de districte als inicis de l’època califal, és a dir, a la primera meitat del segle X. Segons aquest text, en efecte, «el territori de Morvedre (Sagunt) és a tocar del de Borriana, territori fèrtil i irrigat, on hi ha molts arbres de tota mena i de bons fruits».
(...)
Sembla haver jugat, des de la fi del segle XI a l’època de la conquista cristiana, un paper militar d’una certa importància. Això es pot deduir de les indicacions proporcionades per les fonts cristianes relatives a la intervenció castellana a València a l’època del Cid: Borriana i la seua regió, que depenien de l’emir de Tortosa, són atacades l’any 1086 pel capità castellà Alvar Fañez, «protector» al-Qadir de València; quatre anys més tard, el Cid -que l’ha reemplaçat en aqueix paper-, va fer de la població el punt de partida i de retorn de les seues operacions militars contra l’emir de Tortosa i el comte de Barcelona; l’any 1904, en fi, és a Borriana on té lloc una important entrevista entre el cap castellà i el rei d'Aragó, al temps que es precisava l’amenaça almoràvit sobre la costa llevantina.
(...)
Al propi territori de Borriana es trobava Vinarragell , Benahamet, Mantella, Secha, Benaquite, Beninaz, Beniayna, Benifatenia, Llombay, així com la important alqueria anomenada «Carabona», igualment composta de diversos «barris» o caserius anomenats Alcaramit, Alcaula, Binanufeil, Binalchateni, Coria i Alcosayba.
(...)
És possiblement significatiu que aquesta extrema fragmentació del poblament, en marcat contrast amb el seu reagrupament ulterior a l'època cristiana, fos evident en l'única al·lusió descriptiva a aquesta regió existent en un text àrab, el d'al-Idrisi. El gran geògraf del segle XII proporciona, en efecte, les principals etapes de l'itinerari de Tortosa a València: la rabita de Kastali (La Ràpita ), el hisn (“castell”) de Peníscola, la pujada (“agaba”) d'Abisa (Orpesa?), la madina de Borriana, i Murbatir (Morvedre/Sagunt). De manera un poc sorprenent, no només Idrisi no qualifica aquesta darrera localitat de madina, com va fer amb Borriana tot i ser, tanmateix, «materialment» menys important, sinó que afegeix molt breument una precisió que no manca d'interés si se la relaciona amb allò que els documents cristians de l’època de la reconquista ens fan entreveure sobre l’organització del poblament en aquestes planes costeres del nord de València. Escriu, en efecte, que hi ha vint milles de Borriana a Morvedre «(reunió) de viles (qura, plural de qarya) pròsperes; tot hi són arbres fruiters, cultius, aigües corrents..., i totes aquestes explotacions agrícoles (diya') i aquests vergers (asgar) es troben pròxims a la mar». La impressió que Idrisi o els seus informadors han retingut del paisatge humà de les planes costeres del nord de València és, per tant, conforme a allò que es dedueix dels documents cristians: un estol de petits centres agrícoles els quals, d’una època a una altra, conserven el mateix nom de qarya/alqueria. És particularment interessant constatar que és la mateixa impressió que es desprén d’algunes línies que el Rawa al-mi'tar d'al-Himyar consagra a la mateixa zona. Si en la seua notícia sobre Borriana aquest autor es limita a copiar al-Idrisi, en la que consagra a Sagunt, extreta d’una altra font (que pot ser el text perdut d'al-Bakri, en el qual al-Himyan s'inspira sovint), evoca el mateix paisatge rural tot escrivint que «el territori de (Morvedre) conté moltes oliveres, vinyes, i tota classe d’arbres fruiters», i sobretot afegint que «de Morvedre a les primeres qura de Borriana, hi ha una distància de dèneu milles i mitja».
No crec que aquesta manera d'aprehendre Morvedre o Borriana com un conjunt de qura o llogarets al temps que com una aglomeració de caràcter verdaderament urbà, que es torna a trobar així en dos textos geogràfics àrabs diferents, haja de ser considerada com l’efecte de l’atzar. Morvedre i Borriana no són solament l’espai «urbà», capital de districte, on es troba la mesquita principal i on resideix l’autoritat judicial del cadí i la militar del ga'id,com també, sense dubte, un 'amil o un musrif encarregat de recaptar els imposts. Són també, alhora -i sense que puguem clarament distingir l’una i l'altra realitat més que d'una manera purament material-, un conjunt de qura gravitant al voltant del lloc fortificat al qual estan unides orgànicament.
(...)
Les indicacions donades en les pàgines que precedeixen hauran fet sentir fins a quin punt és difícil reconstituir el paisatge humà i l’organització de l’hàbitat a Borriana i la seua contornada durant l’època musulmana. Fins a quin punt també és difícil aprehendre la consistència d’una localitat que sembla, des de qualsevol punt de vista, haver tingut una importància urbana bastant mínima en comparació a la majoria dels altres centres urbans de la zona valenciana. Els autors àrabs donen, tanmateix, la qualificació de vila a un llogaret que, a pesar de la seua escassa extensió i d’una població sense dubte poc important, constituïa, amb tot i amb això, el centre administratiu i probablement militar més septentrional de la regió valenciana, controlant la ruta costera i la plana ben cultivada anomenada a l’època «de Borriana», no sent Castelló més que un dels castells de la contornada muntanyenca d’aquesta plana costera, a l’emplaçament de l'actual santuari de la Magdalena. No es pot, dissortadament, anar més lluny d’aquestes constatacions ben insuficients per donar-nos una idea de la Borriana musulmana, tot esperant que potser algun dia l’arqueologia abans que els textos ens aporte noves fonts per a la seua coneixença.
Datos de la fundación de Burriana.
Sobre un text de Norbert Mesado.
Datos arqueológicos que son conocidos desde hace algunos años permiten, sin duda, fechar con mayor precisión el "nacimiento" de Burriana en tanto que "ciudad", y arrojan un poco más de luz sobre el período anterior al siglo X, o merecen al menos ser publicados en relación con el problema del desarrollo económico y urbano de la fachada oriental del al-Andalus.
Se trata, en primer lugar, de un hallazgo monetario del que una pequeña parte -tres piezas de plata- han ingresado recientemente en el Museo Arqueológico Comarcal de Burriana, existiendo otras en el de Castellón; en segundo lugar ha podido recuperarse un conjunto de cerámicas procedentes de un alfar local. Este material cerámico, entre cuyo registro existe un trípode o "atifle" y fragmentos de piezas discoideas utilizadas en la cocción de los recipientes cerámicos, corresponde, sin duda alguna, a la existencia de un taller.
(...)
Las monedas:
Fueron halladas en El Pla (actual foro de la Ciudad ) muy cerca de la antigua muralla árabe, piezas emirales que, en parte, pudo adquirir el Dr. Esteve Gálvez.
De las tres monedas que hoy expone el Museo Arqueológico Comarcal: la pieza más primitiva corresponde a la ceca al-Andalus, emitida por Abd al-Rahman I y ha sido datada en el 166 H./783-3 J.C. La segunda de las monedas fue acuñada, con ceca al-Andalus, en el año 201 H./816-7 J.C. Moneda muy representativa de las emisiones de al-Hakam I (180-206 H.). La tercera de las piezas es del año 202 H./817-818 J.C. y por tanto una acuñación de al-Hakam I.
Las cerámicas:
Las cuidadas excavaciones llevadas a cabo en el casco viejo de la ciudad (la Vila ) en la década de los setenta del pasado siglo, entre miembros de las universidades francesas de Lyón-Toulouse y el Departamento del Museo Arqueológico Comarcal, señalaron un primer asentamiento con habitáculos en cuyos muros se coligaban restos romanos y cantos rodados, cuyo firme, a 2’25 m. de profundidad, aparecía enmorrillado. El ajuar incluía cerámicas árabes estampilladas. Otras, igualmente primitivas, fueron encontradas por A. Rufino en el subsuelo de la calle de S. Juan Bosco, correspondientes a un alfar establecido junto al Riu Sec, con jarritas globulares, de alto cuello cilíndrico, por lo general anillados, que se decoran con chorreados de oxido férrico. Su cronología es similar a la de las monedas precedentes y, sin duda, corresponden a los primeros años de la ocupación de la Plana por el mundo musulmán.
QÜESTIONARI
1) Com descriu al-Idrisi Borriana?
2) Quants habitants es creu que podia arribar a tindre?
3) Què es pot deduir de la geografia d’al- Razi sobre Borriana?
4) Quin podia ser el seu paper a finals del segle XI?
5) Quines alqueries mores del terme de Borriana es citen en els textos àrabs?
6) Quina conclusió extrau Pierre Guichard sobre el poblament precristià d’aquesta zona costanera?
7) El autor pensa que Borriana era una gran urbe? Quina seria la seua funció?
8) Fes una breu relació de les troballes de l’època musulmana a Borriana.
