El període estudiat abasta els dos primers segles de presència romana, l'anomenat període ibero-romà (segles II-I a C), i tot el període imperial (segles I-IV d C).
I. El període ibero-romà (segles II-I a C)
1) El Calamó
Està situat a la vora de la mar, al sud de la desembocadura del riu Millars. L’acció erosiva de la mar l’ha destruït en part. El lloc és conegut tant per les troballes submarines com per les realitzades en terra, majoritàriament pertanyents a l’època imperial. En terra s’han trobat algunes fosses crematòries i un penjoll de bronze possiblement ibèrics.
D’època romana es coneixen troballes submarines d’àmfores greco-itàliques. Es tracta d'un fondejador actiu almenys en el segle II a C, possiblement en relació directa amb l'Alter de Vinarragell.
2) L'Alter de Vinarragell
Situat a poca distància de la marge dreta del Riu Millars, Mesado hi ha fet diverses campanyes d'excavacions des del 1967. L 'ocupació continuada des del Bronze Final fins
a l'època moderna ha configurat un petit alter, on els nivells dels períodes Ibèric Final i romà han estat arrasats, de manera que no proporcionen una estratigrafia fiable. Alguns fragments de ceràmiques itàliques trobats en superfície i en els nivells A-C de les campanyes d'excavació de 1967, 1968 i 1969, permeten delimitar cronològicament la fase ibèrica final del jaciment (Vinarragell V). D'altra banda, possiblement a la partida de Seca, en les rodalies del jaciment, es va trobar un as d'Ildukoite.
Els materials estudiats són 20 fragments ceràmics. Aquests materials poden datar-se al llarg del segle II i fïns al primer quart de l'I a C.
3) La Torre d'Onda
L'antic cabeçol de la Torre d'Onda està situat a la vora de la mar, al sud del port de Borriana. S'assenta sobre una plataforma de crosta calcària (pinyó) que queda un poc elevada sobre les terres contigües d'antiga marjal, a la part interior de la restinga litoral. Actualment està delimitat a l'est pel camí de la Serratella , al nord per la senda de la Torre d'Onda i a l'oest i bona part del sud per una séquia de drenatge anomenada el Rajolí. La superfície per on s'estenen les restes té una forma lleugerament trapezoïdal, amb un eix major de 200 m al costat sud i un eix menor de 170 m al costat est, amb una superfície aproximada de 3 ha . El jaciment ha sofert una important destrucció a causa de les transformacions agrícoles i urbanístiques.
El jaciment es coneix des del segle XVI per una referència de Viciana (1564): «[...] hay junto a la mar un alto que nombramos, el Cabeçol, por otro nombre, el Cargador de Onda, [...] y en este Cabeçol aun ay vestigios de edificios que en otro tiempo fueron para el effecto de cargador». Segons aquesta referència i la posterior d'Escolano (1611), el lloc degué ser utilitzat com a desembarcador per la població d'Onda. Al principi del present segle, Sarthou (s/a) esmenta «unas lámparas romanas, anforas y doliums que se encontraron en la playa, y sitio que fué el antiguo cargador de Onda». Pocs anys després, Peris (1915) cita la troballa de grans quantitats de ceràmica: àmfores, de les quals en reprodueix una del tipus Or. I, copes caliciformes, pàteres, llànties, pitxers de boca trilobulada i decoració pintada amb ones i filets i «fragmentos negros con incisiones circulares, continuas y punteadas, ornamentación polícroma y estampados hendidos que afectan figuras simbólicas, conteniendo algunas signos alfabéticos ininteligibles de factura íbera o fenicia, y barros, en fin, con charolado negro».
Les notícies dels vells marjalers, arreplegades per Utrilla, són de gran utilitat per a fer una reconstrucció aproximada del jaciment. El poblat estava organitzat entorn de diversos carrers, amb cases de reduïdes dimensions i, almenys per la part que mira a la mar, estava protegit per una muralla. Quan al principi de segle es va començar a substituir la vinya per tarongers, tots els horts es van cavar uns 60 cm . En aquesta capa de terra era freqüent trobar «cànters acabats en punta, plats de color terra amb dibuixos que semblaven flors». Les parets que apareixien formaven habitacions de mides semblants a les velles alqueries, «uns quatre per cinc metres», Formaven «com si fos un poblat. Fileres de cases amb parets de calç i códols lluïdes per dins. Donava la impressió que foren depòsits o magatzems. Als racons i junt a les parets s'alineaven els cossis». L'extensió del poblat era gran, «dos o tres fileres de cases paral·leles a la mar». Junt a la ceràmica era corrent trobar monedes, en la seua majoria de bronze i de diferents seques ibèriques.
Entre els materials trobats, els ceràmics són els més nombrosos; s'hi poden distingir tres grans grups: 1) ceràmica de cuina, amb pastes grolleres; 2) ceràmica ibèrica a torn, amb perfils típics; en la decoració pintada poden distingir-se temes marins amb peixos, genets, motius vegetals i geomètrics; 3) ceràmica d'importació, amb tres grups: els recipients de transport (àmfores), la ceràmica comuna (morters) i la vaixella de taula (campaniana i parets fines). Pel que fa als elements metàl·lics, hi ha reblons de ferro, grapes de plom, claus de bronze i abundant plom informe, a més de polseres i torques de bronze de tipologia ibèrica.
El monetari és prou variat i abundant, amb 19 peces de procedència segura. Destaquen les encunyacions de la vall de l'Ebre que, amb 9 exemplars, en suposen quasi la meitat; segueixen les de les seques valencianes, amb 5 exemplars, i les romano-republicanes amb 2. La cronologia correspon en general al segle segon, particularment a la seua segona meitat; només algun exemplar, com el semis d'Ebusus, s'inclou en un període d'encunyació més ampli que s'endinsa en el segle 1. El desfase cronològic que hi ha entre la datació que proporciona la ceràmica d'importació, del segle I, i el conjunt monetari, majoritàriament del segle II, només pot explicar-se per la perduració del numari.
En línies generals, la cronologia d'aquests materials pot situar-se en els decennis centrals del segle 1 a C.
El moment final de l'ocupació ve donat per la pàtera Lamb. 7 de ceràmica aretina de vernís negre decorada amb estampilles en forma de «dues C contraposades» i l'àmfora Tarraconense I, l'inici de la producció de les quals se situa cap a mitjan segle I a C.
L'absència de ceràmica TSI permet establir un terminus ante quem en 30/20. En conclusió, l'ocupació de la Torre d'Onda creiem que pot situar-se entre 70/60 i 40/30.
4) Carabona
Esteve esmenta la troballa cap a l'any 1927, en el curs d'uns treballs agrícoles, d'un lot de vasos ibèrics, uns petits de color gris i altres més grans amb decoració pintada amb temes florals i zoomorfs. Posteriorment, en prospeccions de superfície s'han trobat alguns fragments de ceràmica ibèrica. Entre els materials revisats hi ha fragment d'ansa d'àmfora itàlica de tipus indeterminat. D'altra banda, segons notícia de Mesado, en aquesta partida es va trobar una moneda ibèrica. Sembla tractar-se, doncs, d'un assentament ibèric ocupat en els segles II-I a C.
QÜESTIONARI
1) Localitza en un mapa aquestos jaciments.
2) Enumera les troballes més importants en cadascun d’ells.
3) Quina era la funció del Calamó ?
4) Fes la descripció del poblat de Torre d’Onda.
5) Què eren les seques? Que es feia en elles?
