DOCUMENT DE TREBALL - 3A. L’ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA (II). Treball sobre un text de Ferran Arasa i Gil.
A) GENERALITATS
II. El període Imperial: segles I-IV dC
La comarca de la Plana Baixa devia pertànyer al territori de la ciutat de Saguntum. La via Augusta passava possiblement per l'oest del terme municipal de Borriana, per terres de Vila-real, però sense que puga fixar-se amb seguretat un traçat concret (Arasa, Rosselló, 1995). Per tant, no es pot reduir a la població de Borriana cap de les dues mansiones esmentades pels itineraris romans en aquesta zona (Sebelaci i Noulas), que possiblement estarien situades cap al nord més enllà del riu Millars. En conjunt, es coneixen 12 jaciments i troballes d'època romana. L'únic excavat -i només parcialment- és la vil·la de Sant Gregori (Verdegal, Mesado, Arasa, 1990). En general, es tracta de jaciments de característiques i funcions diferents. Pràcticament totes les restes conegudes poden datarse a l'Alt Imperi, en els segles I-lI d C. Només la inscripció del Camí de Serra pot datarse fins al segle III i els enterraments del Camí de les Monges podrien ser tardo-romans. Hi destaca, doncs, l'absència de restes del Baix Imperi.
De manera generalitzada, a partir del regnat d'August esdevé l'extensió d'un nou model d'ocupació del territori basat en patrons itàlics, l'anomenat «sistema de uillae» que comporta l'establiment dels llocs d'habitació en les mateixes terres de cultiu. Amb l'abandonament generalitzat dels assentaments ibèrics i l'adopció de models residencials
itàlics pot considerar-se obert un nou període històric. En els casos d'assentaments iberoromans situats en el pla, com els estudiats en l'apartat anterior, es dóna una continuïtat en l'emplaçament, sense que siga possible determinar l'existència d'un hiatus cronològic.
Entre els assentaments estudiats hi ha diferències que palesen l'existència d'un sistema jerarquitzat de poblament. Per intentar una aproximació al seu estudi només comptem amb la documentació arqueològica i epigràfica. A més, no resulta fàcil la classificació dels jaciments quan la major part només han estat prospectats i els materials estudiats són de superfície i molt escassos. La categoria que encapçala l'escala jeràrquica està ocupada per les que convencionalment anomenem uillae. Aquests són els assentaments de major extensió, amb restes constructives importants i una sèrie del que podem anomenar «indicadors sumpturaris»: mosaics, monuments honorífics i funeraris, epígrafs, plaques de marbre per a revestiment, etc. Aquests trets diferenciadors són més bé escassos, donat el limitat desenvolupament de la investigació: restes arquitectòniques d'entitat a Sant Gregori, l'únic jaciment excavat, on també hi ha mosaics i plaques de marbre; notícia d'un mosaic al Palau i un possible monument de funció desconeguda a la Torre d'Onda. La troballa de sengles inscripcions al Camí de Serra i Cap de Terme no és per si mateix un tret distintiu de la categoria de l'assentament. La tercera inscripció, dedicada a Redem(p)ta, de 30 anys, havia estat reutilitzada en una casa de la població i per tant desconeixem el seu origen (Corell, 1991). Amb seguretat, aquest quadre podrà ampliarse a mesura que avance la investigació.
En general, la proximitat entre els assentaments no permet parlar de l'existència de latifundis. Poden existir relacions entre assentaments pròxims de diferent categoria, però això resulta difícil de determinar. Entre aquests destaca un grup de tres localitzats a la vora de la mar: el Calamó, Sant Gregori i la Torre d'Onda. La distància entre els dos primers és de 2,7 km i entre el segon i el tercer de 3,7 km . La posició a mare és important de cara al comerç i la pesca, però també és idònia com a lloc de repòs i d'estança temporal. D'aquests, només el Calamó sembla tenir funció de desembarcador, segons es pot deduir de les troballes submarines d'àmfores (Ramos, Wagner, Fermí.ndez Izquierdo, 1991). Els materials recuperats pertanyen a diversos tipus, entre els quals hi ha alguns tardans. Aquests materials permeten determinar un ampli període d'utilització del lloc com a fondejador que s'estén entre els segles I i IV/V dC, que de moment no troba la seua correspondència en els jaciments terrestres.
Les troballes i notícies d'enterraments han estat en general molt escasses. Es tracta de les tres inscripcions esmentades, de funció funerària, i de la troballa dels enterraments del Camí de les Monges. El ritus utilitzat en aquest cas és la inhumació i la seua datació aproximada podria situar-se en el Baix Imperi.
Pel que fa a les parcel·lacions agràries, els indicis de centuriacions assenyalats per Bazzana (1978) poden tenir un origen medieval (Ariño, Gurt, Martín-Bueno, 1994).
L'existència de sistemes de regadiu d'època romana a la Plana ha estat plantejada repetidament per diferents autors. Aquest suposat origen romà de les séquies existents a la banda dreta del Millars ha estat qüestionat recentment per Felip (1987), per a qui en realitat es tracta de les séquies construïdes després de la conquesta cristiana en el segle XIII. No hi ha, doncs, seguretat sobre l'existència d'un complex sistema de regadiu a la Plana en època romana que aprofités l'aigua del Millars.
QÜESTIONARI
1) Investiga en quina època August governà Roma i explica en què consistia el sistema de poblament anomenat “uillae”.
2) Per on es creu que anava la via Augusta?
3) Quines restes de “uillae” s’han trobat al terme de Borriana?
4) Quins són els jaciments romans més a prop de la mar? Quina podia ser la seua funció?
5) Què es trobà al camí les Monges?
DOCUMENT DE TREBALL - 3B. L’ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA (II)
B) JACIMENTS D’ÈPOCA ROMANA AL TERME DE BORRIANA
1) L'Alter de Vinarragell
Com hem vist anteriorment, l'ocupació continuada del lloc ha arrasat els nivells més recents. Els materials romans són escassos i es troben superficialment. S'han trobat 4 fragments de Sigil·lata Itàlica, alguns fragments de teules i àmfores, 2 bases de columna i un altre element arquitectònic motllurat de pedra calcària. De la campanya de 1967 són 2 fragments de sigil·lata sudgàl·lica, un d'ells possiblement de la forma Drag. 27 i l'altre amb un segell il·legible, 1 pivot d'àmfora, 1 de dolium i 1 de teula. De la campanya de 1968 són 5 fragments de sigil· lata itàlica, entre els quals hi ha 2 de la forma Goud. 39; 1 de sigil·lata sudgàl·lica, possiblement de la forma Drag. 37 decorada; 1 pivot d'àmfora i diversos fragments de teula. Aquests materials proven l'ocupació del lloc almenys en el segle l d C. Els elements arquitectònics poden estar reaprofitats i procedir d'un altre jaciment. Pel que fa a les ceràmiques, la seua escassa importància quantitativa i la concentració cronològica en el segle l d C sembla pròpia d'un assentament de poca importància i no d'una vil·la.
2) La Pedregala
En uns horts situats a la vora del Camí de Santa Pau es troben escassos fragments de ceràmica romana, entre els quals hi ha alguns d'àmfora. No s'ha trobat sigil·lata ni teules. L'escassa entitat del jaciment permet relacionar-lo amb algun altre pròxim, possiblement l'Alter de Vinarragell, situat a 0,3 km cap al N.
3) El Camí de Serra
A la vora del Camí de Serra, en el cantó d'una torre, Diago (1613) va veure una inscripció funerària. Era una estela, tallada quan va ser extreta de la construcció on es conservava, amb un epitafi dedicat per Lupinus a la seua mare Sicilia i la seua germana Onesime, que pot datar-se en el segle III d C. Pel fet que la nominació de les dues difuntes i del dedicant es faça només amb els cognoms, deu tractar-se de serfs. En aquesta zona les restes ceràmiques són escasses, però amb la presència de l'epígraf es confirma l'existència d'un assentament d'importància i cronologia indeterminats.
4) El Calamó
L'acció de la mar ha posat al descobert diversos materials, fonamentalment ceràmics, entre els quals hi ha fragments de ceràmica sigil·lata itàlica, sudgàl·lica i hispànica, parets fines, comuna, dolium i un sesterci d'Adrià. Hi destaca una copa de sigil·lata itàlica amb segell del terriser Optatus que pot datar-se cap al 10-20 d C. La cronologia d'aquestes restes, que pot situar-se almenys entre els segles I-lI d C, és paral·lela a la que proporciona el material arqueològic submarí conegut enfront del jaciment (Ramos, Wagner, Fernandez, 1990), entre el qual trobem àmfores vinàries del tipus Dressel 2-4, una d'elles de procedència itàlica i la resta tarraconense, un exemplar del sud de França del tipus Gal·la 4, àmfores oleàries Dressel 20 de procedència bètica i àmfores també bètiques del tipus Dressel 7-11 per al transport de conserves de peix i altres de tipus tardans, entre els quals s'esmenta el Peacock 47-0stia VI. La seua presència és bona prova del paper que aquest lloc tingué com a desembarcador al llarg de tot el període imperial.
5) El Palau
Esteve assenyala la troballa d'un mosaic en un terrer d'aquesta partida que fou destruït. Utrilla (1964) esmenta l'aparició de sigil·lata. Mesado (1969) assenyala la troballa de tres fragments de sigil·lata hispànica, dels quals un pertany a una vora de la forma 37 i un altre és de base amb part d'un segell il·legible. Les troballes de ceràmica romana s'estenen a la veïna partida del Tirao. Recents prospeccions en la zona realitzades per Algilaga i Melchor (1994) han permés comprovar la importància de les troballes ceràmiques, que confirmen l'existència d'un assentament.
6) Borriana
En un sondeig fet l'any 1981 en un solar contigu a l'ajuntament, donat a conéixer per Guichard (1987), on es va documentar el nivell fundacional de la ciutat datat en el segle
IX, es van trobar fragments de vora de dolia i teules reaprofitats com a elements constructius en una paret. L'autor assenyala que deu tractar-se materials portats d'algun lloc pròxim, donat que no s'ha trobat cap nivell romà en la ciutat. Tanmateix, la seua presència en el segon dels sondeigs que s'hi han obert creiem que és molt significativa, puix es tracta de materials que per llurs característiques difícilment serien transportats de lluny per al seu reaprofitament. El jaciment a què corresponen deu estar situat prop i tal vegada en el subsòl del mateix assentament islàmic. No és probable que estiguen portats d'algun jaciment pròxim com el Tirao, situat a 1,6 km cap al N, distància que permet pensar més bé en assentaments diferents. Per la situació del lloc que aquesta ocupa, en el mateix Caminàs i a la vora del riu Sec, creiem possible l'existència d'un primer assentament d'època romana.
7) Sant Gregori
En aquesta partida, les prospeccions realitzades per Mesado havien permés trobar algunes restes ceràmiques i tessel·les i un as republicà que feien sospitar l'existència d'un assentament. A la veïna partida de les Salines es va trobar un as de Trajà. L'any 1978 es va fer un primer sondeig en una parcel·la situada en primera línia de platja, en el qual es van trobar alguns murs, abundants fragments de marbre i escassa ceràmica. En 1987 es va efectuar una campanya d'excavacions d'urgència en aquesta mateixa parcel·la, en la qual es van descobrir una sèrie d'habitacions de planta aproximadament quadrada que podrien correspondre a una àrea d'habitacions. Les parets d'algunes d'elles devien estar lluïdes i pintades, mentre que els seus paviments eren de morter i rajoles. Els nombrosos fragments de plaques de marbre, en alguns casos motllurades, pertanyen possiblement al recobriment dels sòcols de les parets. Les abundants tessel·les proven l'existència d'almenys un mosaic bícrom. També van resultar abundants els tubs ceràmics, possiblement utilitzats per a conduccions d'aigua. Pel que fa al material moble, prou escàs en general, es van trobar alguns fragments de ceràmica sigil·lata hispànica, africana A, parets fines i comuna. A partir dels materials recuperats, la cronologia d'aquest conjunt es pot establir de manera aproximada entre mitjan segle I i el II d C.
8) La Regenta
En una finca pròxima a l'alqueria «La Salmantina », situada a 0,7 km de la Regenta , es va trobar un bronze d'Alexandre Sever; no molt lluny d'aquest lloc, en direcció cap a Nules, es va trobar un as de Claudi (Ripollés, 1980). Segons Utrilla (1963b), a la vora meridional del tram del camí de la Regenta més pròxim a aquesta alqueria era freqüent trobar trossos de fang cuit i pedres, majoritàriament códols, amb restes de morter. La ceràmica hi era molt abundant als dos costats: n'hi havia d'ibèrica, romana i medieval; entre la romana hi havia sigil· lata, ceràmica comuna, anses i pivots d'àmfora, dolia i teules.
En l'actualitat els materials són molt escassos, dels quals no se'n pot deduir més que una datació aproximada en els segles I-II d C.
9) El Camí de les Monges
A la vora del Camí de les Monges i a uns 2 m de fondària, en extraure terres per a un rajolar, es va trobar un penjoll fàl·lic de bronze actualment extraviat, que coneixem únicament per una fotografia de Roca (1932); amb ell aparegueren alguns contrapesos de teler, teules i ossos. A l'altra banda de la carretera de Nules es troba també ceràmica romana, per la qual cosa pot tractar-se del mateix jaciment. D'altra banda, a uns 150 m d'aquest punt, en direcció cap a la mar, al costat nord d'aquest camí es van trobar quatre o cinc enterraments d'inhumació. Peris hi va arreplegar una punta de llança de ferro, una moneda i un gran bloc de marbre treballat (Sarthou, s/a). L'atribució d'aquests enterraments a un període determinat és insegura; no hi ha certesa que els materials esmentats tinguen relació directa amb ells i, a més, d'aquests només es conserva la llança, de la qual hi ha paral·lels del Baix Imperi.
10) El camí de les Tancades
A la vora d'aquest camí es va trobar fa alguns anys un sesterci de Trajà (Ripollés, 1980). Segons notícia de Mesado, en aquesta zona, pels voltants de l'Ermita de la Sagrada Família , prop de la vella alqueria de Caràmit, es coneix la troballa de restes romanes.
11) La Torre d'Onda
Com hem vist, el lloc fou ocupat per un important assentament ibèric. Sarthou (s/a) esmenta la troballa de grans recipients ceràmics que podrien ser dolia. Més endavant, Roca (1932) diu que «al roturar los campos del sitio donde estuvo Torre de Onda, aparecieron los cimientos de una torre en punto próximo a la actual noria de Meliá, así como variedad de monedas romanas, ánforas y grandes tinajones». En la síntesi d'Utrilla (1964, 1965) és difícil destriar les referències que afecten a cadascuna de les dues fases d'ocupació.
Aquest autor arreplega un testimoni oral de la troballa prop de la sénia de Melià d'una construcció amb parets que s'alçaven fins a l,50 m, fetes de grans carreus de pedra calcària, alguns dels quals encara es conserven. Per la mateixa zona s'han trobat algunes bases de columna d'aquesta pedra i almenys un capitell corinti molt erosionat. També s'han trobat alguns fragments d'estuc pintat de roig.
La troballa de ceràmiques i elements arquitectònics alto-imperials, localitzats sobretot a la zona SE del jaciment, però documentats també en la tercera campanya a la zona NE, mostra la continuïtat de l'ocupació del lloc, si bé amb una important reducció de superfície i un canvi evident en les tècniques i materials constructius emprats. No és fàcil establir la funció exacta de la construcció feta amb carreus, però sembla evident el seu caràcter monumental; podria tractar-se d'algun monument de caràcter funerari. Resulta impossible, pel moment, determinar si hi ha un hiatus cronològic entre les dues fases d'ocupació o si aquestes s'esdevenen sense solució de continuïtat.
Els escassos materials estudiats són 13 fragments ceràmics, procedents majoritàriament de superfície: 6 de sigil· lata sudgàl·lica, 6 d'hispànica i 1 d'africana A. La seua presència prova l'existència d'un assentament romà de característiques indeterminades, almenys entre la meitat del segle I i el II d C.
12) Cap de Terme
En aquesta partida es troben restes ceràmiques, entre les quals hi ha ceràmica ibèrica, comuna i teules. En 1985, A . Rufino va trobar una inscripció funerària trencada en aquest lloc que pot datar-se en el segle II d C.
QÜESTIONARI
1) Què diu Ferran Arasa –autor del text– sobre la importància de Vinarragell en època romana?
2) Quina era, segons els arqueòlegs, la funció del Calamó?
3) Quina troballa es féu al camí Serra?
4) En quin segle es data la fundació de Borriana?
5) Quines troballes podrien confirmar l’existència d’una “uillae” en Sant Gregori?
6) Fes una relació de les monedes romanes trobades en el terme. Indica llur procedència.
7) Què creu l’autor que podrien ser les restes arquitectòniques d’època romana trobades a Torre d’Onda?
8) Situa en un mapa tots els jaciments del terme amb restes romanes.
DOCUMENT DE TREBALL – 3C . L’ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA (III)
C) JACIMENTS D’ÈPOCA ROMANA AL TERME DE BORRIANA. Excavació de José Melchor al Palau.
QÜESTIONARI
1.- Com era una terma romana? Descriu-ne les seues parts tot i indicant llur funció.
2.- Localitza aquest jaciment en el mapa del terme municipal.
