DOCUMENT DE TREBALL – 5. LA MURALLA DE
Text de Josep Lluís Gil i Chabrera.
També són les que el 1564 va descriure y gravar el cronista Rafael Martí de Viciana en el llibre tercer de la seua Crònica, en tractar de les viles reials, dient de les muralles de Borriana: “Está rodeada de muro y hecha en forma circular por espacio de CCLXX braçadas por el andén del muro. Tiene quarenta torres terraplenas, dos gruesos baluartes, barbacana, fosso muy ancho y hondo, tres puertas en el muro muy fortificadas. El fosso se acostumbra de hendir de agua toda vez que quieren los del pueblo, donde se hace treynta palmos de hondo y ochenta de ancho, consérvase largos días en plenitud de una vez que le hinchan, y no tiene forma de vaziarse por sangradero, ni la tierra se puede minar, porque siendo el fosso de agua, del suelo del fosso hasta el agua manantial hay de espeso de tierra más de seys hasta ocho palmos…”
Estes dades cal traduir-les de la següent manera, en primer lloc Viciana ens està donant la visió gravada i escrita de la vila de Borriana tal com ell considera que era després de la conquesta de Jaume I, ja que en el segle XVI, en que vivia Viciana, feia almenys dos-cents anys que la vila havia crescut pels ravals de la Mar , de València i d’Onda, és a dir fora muralles vora els camins d’accés principals, però com veiem la imatge urbana està mediatitzada per les muralles.
La muralla
La muralla o mur tenia un espessor de 6’05 m en la base i coronava a uns 9 m d’alçada, reduint-se quasi a la meitat d’espessor, mentre que el seu perímetre era de 451 m ., comptat per la part interior o camí de ronda sobre el mur (adarve). Aquest camí de ronda tenia 2’65 m d’amplada i estava defés per merlets sobre el mur al llarg de tot el perímetre. Per la banda de fora cenyien tota la muralla 40 torres terraplenes o massisses, que tenien 4 x 4 m de base i uns 14 m d’alçada, si atenem el dibuix de Viciana i el que coneixem de les torres semblants de la muralla de València, a l’alçada del camí de ronda s’obria una cambra il·luminada per finestres sageteres, sobre la qual estava la terrassa voltada de merlets piramidals.
Pel que fa a les característiques constructives cal indicar que tant la muralla com les torres estan fetes de maçoneria de còdols, calç i arena, i tapiat de terra en les zones altes; un arrebossat de morter de calç i arena completava i protegia la construcció impermeabilitzant-la.
Front a la muralla i resseguint-la a tot el llarg del fossat, a uns 5 m , s’estenia la barbacana o abantmur (falsabraga), consistent a un doble mur farcit l’interior de terra compactada, de 1’80 m de base per 2 m d’alçada, deixant 2/3 part del seu espessor per a camí de ronda; entre aquest i la muralla 5 m . de berma o lliça tenien com a funció impedir que en cas de setge els enderrocs dels murs o de les torres vessara sobre el fossat, terraplenant-lo i facilitant el pas a l’assaltant.
El fossat o vall
Este sistema defensiu es completava amb un fossat excavat en el terreny natural, entre la barbacana i un mur de contenció exterior de 1’20 m d’espessor, aprofitant part d’un antic meandre del riu Sec; tenia una amplada de 18’41 m i un profunditat de 6’90 m. Però aquest fossat no estava connectat amb el riu Sec, ja que el cabdal era insuficient per al propi riu, i gens menys lluny d’omplir un fossat d’eixa amplada i profunditat, semblant a les pròpies ribes del riu en temps d’avingudes; açò solament era possible a través de la séquia de la Vila , i de dues motes de contenció en el extrems del fossat, llindant amb el riu, es a dir a la fí del carrer Sant Pasqual i el carrer del Barranquet.
Els Portals
Els portals de les muralles àrabs de Borriana, són els tres que cita i dibuixa Viciana en la seua Crònica. A saber: els portals de València i de Tortosa, situats a l’inici i final del mateix vial, el Caminàs, convertit en carrer Major a l’interior de la Vila ; i el portal d’Onda. Com veiem la Vila s’assenta sobre l’encreuament de dos camins, el Caminàs eix de comunicació Nord /Sud, i la via que comunica l’interior muntanyós (Onda) amb la mar.
El nivell de coneixements arqueològics i documentals sobre els portals és ben poc, ja que hi manquen unes excavacions arqueològiques sistemàtiques en extensió que ens permeten conèixer amb plena seguretat aquestes importants fortificacions. Açò no obstant i amb unes poques dades arqueològiques obtesses circumstancialment aprofitant obres públiques, bé podem llançar una hipòtesi prou versemblant de com eren aquests portals que pararen els peus a Jaume I el Conqueridor.
El Portal de València era el més important dels portals per la seua relació amb la capital del regne, però també per la singularitat i complexitat de les seues fortificacions, ja que donava accés al Pla, zona de més difícil defensa de la Vila de Borriana. Per a conèixer aquest portal comptem amb les dades obtesses quan la Compañía Telefónica Nacional de España, l’any 1967, traçava una nova xarxa telefònica; així en obrir una trinxera junt a la vorera del carrer Major, el carrer Cervantes, el Pla i el Raval, restaren al descobert una sèrie de murs transversals que denunciaven els sistemes defensius del portal, consistents de fora a dins en un fossat, una barbacana, una berma i el propi portal amb torres, muralla i camí de ronda sobre aquesta.
Anys després, en 1984, amb motiu de la renovació de la cobertura vegetal del Jardí de Jaime Chicharro i la retirada d’un cedre malaltís, que hi havia en el parterre posterior al monument, que afrontava amb el carrer Cervantes, davant la Camiseria Chordà , hi aparegueren les cimentacions d’una de les torres que formaven el portal de València. Però per contra de les representacions de Viciana o d’altres portals a l’ús, la torre no sobresurt del parament de la muralla, sinó que s’endinsa cap a l’interior de la Vila. Açò ens està mostrant un sistema defensiu complex que implica una entrada en colze, típica de les fortificacions musulmanes en pla, però molt poc documentades arqueològicament i de traces ben diferents segons els casos. L’exemple conegut recentment amb un major paral·lelisme és el de Portal del Tossal de la muralla de València, que allí daten com del segle XII, i que correspon a un reforçament d’un punt estratègic com és el Tossal, on es construí una porta avançada en recolze per a una millor defensa de l’accés.
Malauradament el nivell de prospeccions arqueològiques a Borriana és insuficient per a determinar amb exactitud la traça i l’abastament d’aquestes imponents fortificacions. Amb les dades que tenim, i paral·lelitzant amb el Portal del Tossal, podem establir la hipòtesi que el Portal de València a Borriana estaria format per un conjunt de dues torres o portal i una tercera que les englobaria per la banda de fora, obrint-se cara a la mar, i no cap al Raval, afavorint així una entrada en colze de 90 º que dificultaria qualsevol intent d’assalt directe.
Aquesta torre, que suposem enveuria les altres dues, creiem documentar-la amb un detall que Viciana deixa correr en relatar la recepció a pedregades que va rebre el rei Pere IV (5/05/1339) en venir a confirmar i fer complir l’enfeudament de Borriana, junt a Castelló i Llíria, a l’Infant Joan, tal i com havia ordenat testamentàriament el rei Alfons IV, son pare. Allí, al revers del foli 139 de la 3ª part de la Crònica , Viciana, dona un detall que demostra el coneixement que te l’escriptor de la realitat física del lloc descrit i diu: “entonces el Rey mandó apartar a la gente de cavallo y fuese caminando a la puerta de la villa, y por que no parescía hombre alguno de los de dentro, tocó con golpe rezio en la puerta de la villa, una, dos, y tercera vez. Entonces un hombre que estava detrás la garita de la torre mayor de la puerta, dixo. Quien soys vos que tan fuerte tocays, y el Rey respondió. Nos somos vuestro rey y vuestro señor…”. Tot i ser un episodi subjugant i bellíssim de com els nostres avantpassats lluitaren per defendre les llibertats de Borriana, no és el moment ni el lloc per a dedicar-li més espai, i tan sols remarcar el que ja hem subratllat en negreta, és a dir que al Portal de València hi havia una torre major, a més de la pròpia portalada.
Però no acaben ací les fortificacions del Portal de València, ja que eixint pel portal encara ens trobem amb la berma o lliça, dins de la barbacana, on altra torre defensava el pas del l’ample fossat (15 metres en aquest punt), mitjançant una pila central o tallamar i la torre baluard exterior, on en 1414 predicaria Sant Vicent.
El Portal de Tortosa, estava situat a l’extrem oposat del carrer major, cap al Nord, llindant amb el caixer del riu que era la seua defensa natural, per la qual cosa no va fer-li falta el fossat o vall, el qual restava interromput a la mota de l’inici del pla del Sant Blai i a la mota del carrer Sant Pasqual. Açò implicà que tampoc tinguera un baluard exterior per defensar el seu pas, com en el cas del portal de València o en el d’Onda.
Si atenem el dibuix més antic que tenim referit a aquest portal, que encapçala la Visita Pastoral del Bisbe Francesc Paholac, de 1314, el Portal de Tortosa devia d’estar conformat per dues grans torres bessones cilíndriques que emmarcaven la portada. Aquest portal tenia per la banda de fora una berma delimitada per la barbacana la qual s’obria en aquest punt amb un portalet, emmarcat, també, per dues torres bessones prismàtiques, tal i com les representa Viciana al seu ideograma. Al dibuix de Paholac veiem la porta d’accés del portal de Tortosa, ubicada a certa altura sobre l’alambor, el que ens fa pensar que el punt de vista era el llit del riu, per on passava a gual el camí de Castelló, ja que no hi havia pont sobre el riu Sec, com tampoc en tenia d’obra el riu Millars en època àrab.
El Portal d’Onda, situat a l’Oest, a l’inici del carrer de la Puríssima , sobre el camí que duia a Onda, i per tant en el pla, sense cap defensa que no fora el fossat o vall excavat aprofitant un meandre abandonat pel riu Sec. El portal estava constituït per dues grans torres bessones, de planta prismàtica, que emmarcaven la portada, i degut a la dificultat de defensar-lo, semblant a la que presentava el portal de València, tenia unes defenses complementàries associades a la barbacana i al fossat, que devien ser semblants a les d’aquell; és a dir sobre la barbacana deuria tenir altra torre que defensava el pas del fossat mitjançant una pila central o tallamar i la torre baluard exterior, des de la qual s’accionarien les comportes de la séquia de la Vila que omplirien, en cas d’assetjament, el fossat.
Els baluards
Els baluards àrabs de Borriana eren unes torres o conjunts fortificats destinats a defensar els accessos des del pla a l’interior de la medina, badant o franquejant l’accés pel fossat, mitjançant ponts llevadissos que, degut a la gran amplada del fossat, requerien d’una pila central o tallamar on descansar els ponts des d’ambdues ribes del fossat. Les torres baluards n’eren dues, la del Portal de València i la del Portal d’Onda.
QÜESTIONARI
1.- De quins materials estava construïda la muralla àrab de Burriana?
2.- Quins elements la configuraven?
3.- Fes una breu descripció de com era l’entrada pel portal de València.
4.- Com era el portal de Tortosa?
5.- Què hi havia per a creuar el riu?
6.- Des d’on i com s’omplia el fossat?
7.- Quina era la funció de les torres baluart?
8.- Situa la muralla, dibuixant-la en roig sobre el plànol de Borriana.
